Alacant, en el jutjat mercantil núm.2, 29 juny 2006.
L'Ajuntament de Monfort del Cid, aconseguix una sentència en què és desestimada una de les fórmules més utilitzades per la Societat General d'Autors per a protegir els drets de remuneració dels seus associats, l'aplicació de mesures cautelars, per exemple la prohibició d'actes públics, festes, revetles o el precinte d'equips mecànics amb possibilitat de difusió pública ... |
La SGAE
va demandar al febrer a l'Ajuntament de Monfort per a intentar fer efectives les quantitats que no havien sigut liquidades des de l'any 2001, en elles anaven reflectides les corresponents quotes de la televisió local i de la resta de celebracions populars, sent la sentència condemnatòria per a l'Ajuntament al pagament de les costes i la prohibició d'interpretació de qualsevol obra del repertori que gestiona
la SGAE.
Però ni a les festes populars se li prohibix la seua celebració, ni a la televisió local se li prohibix l'emissió en cap mesura cautelar, inclús a la pròpia petició de l'advocat de
la SGAE
perquè tots els equips de la televisió municipal foren precintats i així evitar que continuaren emetent, el magistrat ho va desestimar per que la mesura evitaria la difusió d'informació local que res té a veure amb el cessament de l'activitat decretat, recordem que l'activitat és l'emissió d'obres del repertori de
la SGAE
, quelcom que des d'esta televisió podria perfectament complir des d'este moment utilitzant simplement música amb llicències copyleft o creative commons, llicències que estan excloses de drets de remuneració als seus autors i que per descomptat no pertanyen al repertori de
la SGAE
, composicions que podrien facilitar d'una forma senzilla a esta televisió local el compliment de l'obligació de complir amb la sentència de no emetre composicions sense la deguda autorització de difusió pública d'obres davall dret de remuneració, és a dir les que gestiona
la SGAE
o qualsevol entitat de gestió de drets d'autor.
També és important el que el magistrat en els fonaments de dret establix el que no queda prohibit desenvolupar quantes festivitats populars o patronals s'organitzen, «però s'exigix a l'Ajuntament que amb motiu d'elles s'abstinga de realitzar actes de comunicació pública no autoritzats», o el que és el mateix, les distintes celebracions populars només seran possibles si en elles són interpretades composicions que no pertanguen al repertori de
la SGAE
, ja siguen per estar en domini públic, no estar registrades en el repertori de
la SGAE
o davall les dos llicències anteriorment descrites.
Més difícil ho tenen les distintes celebracions populars, i sobretot les dels Moros i Cristians perquè són quasi inexistents les composicions creades davall la llicències anteriorment citades, i difícil l'accés o coneixement de les distintes obres que puguen estar baix domini públic o no registrades en el repertori de
la SGAE.
De totes maneres és una sentència quelcom insòlita, ja que normalment
la SGAE
quasi sempre intenta utilitzar amb èxit l'aplicació de mesures cautelars en les distintes demandes que va interposant als que considera que estan minvant els drets dels seus associats, la recaptació dels drets de renumeració segons
la Llei
de Propietat intel·lectual, i que esta vegada li han sigut desestimades tant el precinte de la televisió local, com la possible prohibició de la celebració de Festes Populars.
Autor: Hostmaster de l'equip de Ciberfesteros.
|
